Certificat d'amiant a Catalunya: què és i quan es demana

Per què importa l'amiant

Segons l'Agència de Residus de Catalunya, l'amiant es va fer servir de manera massiva en la construcció entre el 1960 i el 2000, sobretot en fibrociment (conegut com a «uralita»). La seva comercialització es va prohibir el 2002 perquè la inhalació de les fibres pot causar malalties greus.

Què és el certificat

Mentre no s'aprovi el desplegament reglamentari, ha d'indicar com a mínim la presència o absència d'amiant visible, l'estat de conservació dels materials que en continguin i el risc per a les persones. El model bàsic de l'ARC és provisional, no el model oficial que s'haurà d'establir reglamentàriament.

Quan cal lliurar-lo i quin és el seu abast

A Catalunya, l'article 21 de la Llei 8/2026 exigeix lliurar al comprador o arrendatari el certificat de presència o absència d'amiant quan es ven o es lloga un immoble. Segons la interpretació publicada per l'ARC, és exigible per als immobles anteriors al 2002; el comprador o arrendatari pot renunciar a rebre'l. L'antiguitat no demostra que hi hagi amiant.

La llei no determina expressament l'efecte de la manca de lliurament sobre la formalització de l'operació: no es pot afirmar que la compravenda sigui automàticament nul·la. Aquest certificat informatiu no substitueix la identificació ni les mesures de seguretat que es puguin exigir abans d'obres o retirada de materials.

La inspecció presencial es limita als elements visibles i accessibles i ha de documentar-ne l'abast. No garanteix l'absència d'amiant ocult. Si se certifica un habitatge o local individual, no se certifiquen tots els elements comuns de l'edifici. El model bàsic no requereix mostres ni anàlisi de laboratori.

La seva principal limitació

És una inspecció visual: no garanteix l'absència d'amiant ocult o en zones no accessibles.